La novel·la està ambientada a Girona, remarcant l’ambient proletari. El narrador omniscient ens presenta amb acció mínima, unes poques escenes, i personatges, quasi tots anònims, llevat de Mercè, l’amiga de Violeta, a la protagonista del relat: l’òrfena Violeta. La novel·la ens parla de la vida amorosa de Violeta qui, malgrat ser una órfena abandonada, sense casa, no perd la seua inocència. Es podria dir que es tracta d’un ser natural, raó per la qual és a la natura on és plenament lliure. Aquesta experipència amorosa és la que farà que Violeta es trobe amb la realitat de la vida i la seua duresa.
Josafat és una novel·la que neix en la polèmica i respon també a una voluntat polèmica: des d'una concepció plenament modernista de l'home i del món ataca directament determinades qüestions morals.
Un drama situat entre dues zones d’enjogassada ironia que fan somriure i riure el lector. El protagonista de la narració peca poc, tard i amb conseqüències fatals per a una altre personatge. Bertrana crea (pinta i escriu) molt, aviat i les conseqüències d’aquest desig tenen signes oposats per a ell.
Herois, com Proses bàrbares, és un llibre fervorós i sincer. Ningú ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no pas una oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves enyorances d'aventurer humil. Dintre la urb nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa apacible i fecunda. Sóc ple d'agraïment per Ella, car ha guarit els meus dolors donant-me fermesa corporal i serenor anímica. La crec perfecta, dreturera, santa! Cal pensar que l'home va traïr Déu tot just creat, mentre s'enfredoria, damunt la seva bellesa perfecta i immortal, l'excelsa alenada de l'Artífex. Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia, les lleis rebudes de l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís encara.
