«El reverend i digne de gran memòria mestre Ramon Llull del regne de Mallorques, instat i sol·licitat una i moltes vegades per alguns dels seus devots, referí i recontà les coses devall escrites, les quals contenen la seva vida, conversió i penitència molt alta i meravellosa...»Qualificada com una de les primeres «autobiografies» conegudes d’un autor medieval, la Vida coetània ens obre les portes a l’apassionant vida de Ramon Llull, que, plena d’episodis atzorosos, dedicà a l’estudi de Déu i a la conversió dels «infidels», per a la qual cosa elaborà una complicada Art, que els havia de convèncer definitivament dels seus errors.Tot i que la Vida lul·liana no dóna resposta a tot el que ens agradaria saber sobre Llull, l’obra té el mèrit que ens proporciona moltes notícies referents a l’autor que altrament ignoraríem.
El Llibre d’amic e amat és un del textos místics més importants de la literatura europea. És, així mateix, l’obra més coneguda de Ramon Llull. S’hi relata el procés d’unió entre el fidel cristià i Déu. La naturalesa superior d’aquesta unió fa que els homes no disposin de paraules apropiades per descriure-la. Per això els místics en parlen amb termes metafòrics. En els seus versicles això es concreta sobretot en la metàfora de l’amic i de l’amat, en què l’amic és el fidel cristià i l’amat és Déu. Els versicles, o poemes en prosa, breus, sovint d’un gran lirisme, requereixen un esforç d’interpretació. El lector n’ha de llegir un cada dia al llarg de l’any i, a continuació, ha de dedicar la jornada a reflexionar sobre el sentit que s’intueix darrere les paraules. El llenguatge humà no és capaç de descriure’l, i s’ha de recórrer a l’expressió metafòrica.
